prou de viure en una illa. els taurons s'ensumen el perill. Aquestes eren les dues frases que se li havien gravat al cap del conte dels pirates. No hi havia dia que no el demanés a l'hora d'anar a dormir. Quina fascinació; els pirates. I quina fascinació - pensava - la de viure en la seva pròpia pell una història de pirates. Els anys no li van portar pas la contrària i així, sense més, per casualitats de la vida, la vàren portar els anys a envoltar-se de vaixells desèrtics, banderes esgarrapades i tentades per la sort, proes, timons, camises descordades, barbes rinxolades i pèl-roges, pigues, moltes pigues a les galtes, paraules de saviesa, brúixoles, mapes mal plegats i amb les rutes esborrades, pells i mantes, bodegues, olles i paelles, binocles: i uns taurons que s'allunyen de la costa. Se'n van a mar endins.