no t'ho he ensenyat mai perquè d'entrada he obviat que no t'interessaria. error meu.

partim de zero. però no pots. cinc segons abans de que obrís la boca un prejudici s'havia enfiltrat en el teu cap. l'abric, segurament. em fa gràcia, tu que et queixes de la superficialitat que envolta el món, del món que ens volem fer creure, quan de cop; ja estic encalaixada. y no nos moverán. la por del què pensaran. però si no compartim res. està bé, està bé... no espero una proposta de punt de trobada per motius de consciència ni protocols. tampoc un retorn a l'idealisme inicial, envoltat per un somriure. si circunstancial d'un m'he mantingut al marge. l'última trucada era un auxili, me la vas respondre, però no amb la profunditat que necessitava. adéu simulacre, adéu.