m’he de deslligar del políticament correcte.

no pot ser que em senti com a fil tens del tiraxines, que sigui la rigidesa d’estructures, de fonaments que no poden expressar ni un mínim somnriure en situacions que em demànem organicitat de ment. Es com quan la veig a ella a la taula, amb protocols de primer plat, de segon i de tercer. Es quan ni s’atreveix a agafar una petita cullerada per començar l’àpat encara que dins senti l’impuls de començar a tastar les olives de l’amanida, ni que sigui una oliva!

I tinc un penic genètic d’aquesta compostura, i com costa fer-lo fóra, que s’en vagi d’exili. Bueno, que no s’envagi, que es transformi, que es reservi en l’oportú.

A vegades sí que cal mostrar-se en fred, mostrar-se correctament invencible i cadent versatilitat, però no com a actitud permanent, he de ser receptiva.

Estas repercutint a la meva persona, m’està transtocant aquest camuflatge, aquesta disfressa, em talla l’aire.

(per cert, avui tinc previst tornar els llibres a la biblioteca)