si giro la manivela,

de les persianes del meu radera,

s'escenifica un comiat.

un teulat, xemeneia, cables i conductes.

El generador.

El veeeeeeeeeeeeeentilador,

que com la manivela,

despentina les finestres.

dius en sospir i encetes la conversa

amb la tensió de les cadires que hi ha entre les del menjador i les de la cuina.

he estat així sempre,

com el prestatge de rígid.

Després canvi d'escenari,

bufandes com llums,

llumins que han perdut l'orientació

i busquen una llar de foc d'alumini.

Paper tricolor pel decorat,

que sigui un efecte màgic,

per la retrobada.

Que hi hagi un robot que vocalitzi el teu nom,

però del revès,

i que sàpiga la data de neixement,

del veí del cinquè.

(que no existeix)

(o potser sí)

viu sobre el quart

(que no existeix)

(o potser sí)

que viu sobre el tercer,

que té un terrat,

on fa res,

s'escinificava un comiat.

que despuntava uns nous plàstics de tu.