és complicat. sempre estarem en el llindar. quan sembla que tens l'eternitat de peus a caps, veus una petita caiguda, l'inici d'un trontoll. les victòries senceres m'amaguen derrotes inacabades. per això no hi ha victòries rotundes, hi ha petites passes, petits progressos. coses que s'inicien i com que estan tan bé acotades troben un final que s'encaixa a la perfecció. i així segueix la naturalesa (la meva). i així segueixo amb petites passes i petits progressos que comencen i acaben però també segueixo amb l'eterna felicitat imperfecta.