Descripció de la casa

Cadires petites per homes de 11 centímetres.

Làmpares, catifes, estufes, reixes, finestres.

Un escletxa en el sostre.

Dins la peixera hi havia una pedra de formatge amb més d’una dotzena de forats.

Bona part del terra estava cobert per balins de color magenta i taronja.

Quadres de rentadores a les parets. Enganxats amb fil de pescar.

Olor a safrà, per moments.

Una calaixera de fusta, aparentment normal, però al obrir els calaixos sortien lletres, de diferents tamanys. Si obries dos de cop, es creaven síl·labes, al obrir-ne tres; paraules i si aconseguies obrir quatre al mateix temps es formaven oracions amb concordança de subjecte i predicat…

La taula del menjador era de mar, si t’acostaves i obries les orelles escoltaves les ones i si t’acostaves i obries les orelles encara més, podies sentir algun crit d’un mariner atrapat: -¡Todos a cubierta!-¡Capitaaaaaaaaan!-

Les cadires es movien soles, nosé qui les hi va ensenyar, però tenien molta agilitat; a les cinc de la tarda, abans de fer el té, practicàven claqué. I tot tremolava.

Les cortines, fetes de ganxet, feien contorsionisme per les parets, encaixant-se pels mobles, per les finestres i les cantonades.

Damunt de la taula verda hi havia un castell fet amb llumins. A dins, la princesa Rocafloretti i a fora el caballer amb espasa i armadura la mirava amb desig.

També hi havien bassals d’aigua dolça al costat del rellotge de paret i sota els llits.

Es passejaven per sota els mobles, unes girafes excursionistes que medien un pam. Amb pell de bellut.

I per últim, la col.lecció impecable de llaunes de tonyina damunt d’un prestatge.