i va dir: - pensa, pensa... - i vaig començar a pensar què havia de pensar? pensava que un cop vaig pensar que pensava que hi havia alguna cosa que no em deixava pensar bé. pensava en la confiança que tinc de mi amb mi, en la confiança que tinc de mi amb tu i de mi amb ell i de mi amb nosaltres i de mi amb vosaltres i de mi amb ells. I també vaig començar a pensar en la conducció del mi amb mi, del mi amb tu, del mi amb ell, del mi amb nosaltres, del mi amb vosaltres i del mi amb ells.

/amb el cap al coixí i amb veueta de conte, entremig, per deixar les transendències entre línies i que les entengui i les comprengui qui vulgui o qui les descobreixi./