potser a vegades pensem que el què diem no interessa a ningú, que parlem per dir alguna cosa i per no deixar mases espais buits al nostre voltant. Però, el que estic descobrint últimament és que algunes de les paraules que expressem, a algú se li graven dins el seu cap i en un futur proper o llunyà les deixa anar i serveixen per no aturar el món, per què tot tingui continuïtat amb petits canvis. Doncs si les meves paraules apareixen de la teva boca, segur que tenen un altre significat, perquè tu li canvies l'entonació, el context, el color i la manera amb què l'acompanyes; segur que els gestos que tu fas són diferents als meus, segur que la manera que tu respires és diferent a la meva, segur que la manera que mous els peus és diferent a la meva, segur que la manera que tu et pentines és diferent a la meva, segur que la manera que tu esperes és diferent a la meva, segur que la manera que tu penses és diferent a la meva, segur que la manera que tu escrius és diferent a la meva...